Dret romà

El dret romà era el resultat de les lleis, constitucions imperials, edictes dels magistrats i respostes dels prudents i el costum.

La primera llei escrita a Roma va ser la Llei de les Dotze Taules. És un text simple, en el qual s'empren expressions imperatives amb rudesa.

Avui dia s'estudia a la universitat perquè constitueix una introducció general i bàsica per a l'estudi del dret privat i explica l'origen de moltes institucions que existeixen actualment.

El ciutadà romà, gaudia en la seva vida privada dels següents drets:

- "Ius connubii": dret a contreure matrimoni legal.

- "Ius commercii": dret a posseir béns, comprar, vendre, etc.

- "Testamentifactio": capacitat de fer testament i ser testimoni o beneficiari.

En l'ordre públic gaudia de:

- "Ius suffragii": dret a votar en les assemblees.

- "Ius honorum": dret a ser triat per a càrrecs públics.

- "Ius prouocationis": dret a apel·lar a l'assemblea del poble contra la sentència d'un magistrat.

Al principi només podien ser ciutadans romans els que habitaven al territori urbà. Al segle I a.i.c. es va estendre la ciutadania romana a tota Itàlia i l'emperador Caracalla va nomenar ciutadans a tots els habitants de l'Imperi.

Els únics romans amb plenitud de drets eren els que reunien aquestes condicions: ser lliure, ciutadà romà i no estar subjecte a cap altra autoritat familiar, és a dir, els "paterfamilias".

La dona romana no gaudia del "ius suffragii" ni del "ius honorum".

En època imperial les condicions de vida de l'esclau es van suavitzar i van millorar, encara que no tenia personalitat jurídica, podia realitzar negocis, però tot el que adquirís automàticament passava a ser patrimoni del seu amo. No podia disposar de béns, solament d'uns estalvis, "peculium", en gaudi, però no en propietat. No tenia dret al matrimoni però les seves unions "contubernium" eren de caràcter estable i monogámica.