Calendari romà

Quan es va establir l'any li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i un quart d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. 

Pel que fa a les divisions dels mesos, a mb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies. 

SETMANES         DURADA             DIES AMB NOM

1ª setmana              6 o 4 dies             Calendes: el primer dia

2ª setmana              8 dies                   Idus: el darrer dia

3ª setmana              9 dies*                 Nonae: el darrer dia

4ª setmana              8 dies   

*excepte febrer i el mes intercalar.

En relació als noms dels dies trobem el següent: 

- Calendes: Era el primer dia del mes. Es creu que originalment era el dia que indicava l'inici de la lluna nova. 

- Nonae: Es creu que originalment marcava el dia de la lluna creixent.

- Idus: Es creu que originàriament marcava el dia del començament de la lluna plena. 

A partir d'aquests dies amb nom, s'identificaven la resta de dies, per exemple:

- Es podia fer servir l'expressió "5 dies abans de la Nonae" per a referir-se al segon o al sisè dia del mes.

- Es podia fer servir l'expressió "7 dies abans de l'Idus", per a referir-se al vuitè a al catorzè dia del mes.

Ací tenim imatges de calendari romans, encara que un poc difícil d'entendre. Les dues imatges són el mateix tot i que en la de baix es veu una mica més clar el que posa.