Cançó escollida. Fes clic a la imatge per escoltar-la.
miércoles, 20 de mayo de 2015
sábado, 25 de abril de 2015
Construccions romanes
Les ciutats romanes estaven comunicades per àmplies calçades
que permetien el ràpid desplaçament dels exèrcits i les caravanes de mercaders,
així com els correus.
Les ciutats noves es fundaven partint sempre d'una
estructura bàsica de xarxa ortogonal amb dos carrers principals, el
"cardo" i el "decumano" que es creuaven al centre econòmic
i social de la ciutat, el fòrum, al voltant del com s'erigien temples,
monuments i edificis públics. També en ell es disposaven la majoria de les
tendes i llocs comercials convertint el fòrum en punt de pas obligat per tot
aquell que visités la ciutat. Així mateix un cuidat sistema de clavegueram
garantia una bona salubritat i higiene de la ciutat romana.
En aquest vídeo podem veure com es construien els ponts.
Anfiteatre de Tarraco (hui Tarragona).
Aqüeducte de Segovia.
Aquest aqüeducte va ser construït per a ajudar a la societat
en diferents aspectes. En el següent vídeo podem veure l'explicació.
Calendari romà
Quan es va establir l'any li van fixar una
durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any
de 12 mesos, amb 368 dies i un quart d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies
alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se
progressivament el sistema suprimint o agregant dies.
Pel que fa a les divisions dels mesos, a mb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31
dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys
tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada
dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun;
el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies.
Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies.
SETMANES DURADA DIES AMB NOM
1ª setmana 6 o 4
dies Calendes: el primer dia
2ª setmana 8
dies Idus: el darrer dia
3ª setmana 9
dies* Nonae: el darrer dia
4ª setmana 8
dies
*excepte febrer i el mes intercalar.
En relació als noms dels dies trobem el següent:
- Calendes: Era el primer dia del mes. Es creu que
originalment era el dia que indicava l'inici de la lluna nova.
- Nonae: Es creu que originalment marcava el dia de la lluna
creixent.
- Idus: Es creu que originàriament marcava el dia del
començament de la lluna plena.
A partir d'aquests dies amb nom, s'identificaven la resta de
dies, per exemple:
- Es podia fer servir l'expressió "5 dies abans de la
Nonae" per a referir-se al segon o al sisè dia del mes.
- Es podia fer servir l'expressió "7 dies abans de
l'Idus", per a referir-se al vuitè a al catorzè dia del mes.
Ací tenim imatges de calendari romans, encara que un poc difícil d'entendre. Les dues imatges són el mateix tot i que en la de baix es veu una mica més clar el que posa.
Festivitats i celebracions romanes
Hi havia tres tipus de dies festius:
Els Stativae, que eren dies prefixats al calendari i
corresponien a festes de celebració annual.
Els Conceptivae, que eren festes anuals sense dia fix, la data de la celebració era
anunciada pels sacerdots uns dies abans.
Els Imperativae, eren celebracions especials, dies festius
d'obligat compliment designats pels governants per
expiar un problema en concret amb els déus, o també, per a celebrar victòries.
Entre les del primer tipus estava la Sementivae, també
coneguda amb el nom de Pagnalia, perquè la celebraven els pagi coincidint amb
l'inici de la sembra.
Entre les del segon tipus estaven: La festa de Mart se
celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus o el de la deessa
dels camps sembrats que era el 15 d'abril i es deia Fordicidia. El 19 d'abril
eren les festes de Ceres Cerealia i el 21 d'abril era la festa de la Parilia,
dedicada al déu dels ramats Pales.
Altres festes de data fixa eren les Vinalia (23 d'abril),
Les Robigalia (25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre), les Compitalia.
Algunes festes sembla que hagin perviscut en el temps, com
ara la Saturae, una festa de màscares semblant als actuals carnavals, en què es
feia una desfilada amb música de flautes o també podem trobar
semblances entre l'actual festa de Nadal i la Saturnalia.
Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894).
Podem trobar una llarga llista de celebracions però la principal festa romana d'aquesta època van ser els Grans
Jocs Romans (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni).
Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que
van exportar a altres pobles, encara que molts ja els practicaven. Els jocs
lícits eren el monòbol, el contomonòbol, el quitamum contacesu sine fabula, el
peryditem i el hipiscum, on solament es permetien apostes petites. També
s'apostava en les lluites de la palestra (edifici annex a un gimnàs o
independent, on es practicava l'esport de la lluita).
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un
dels ludi preferits pels romans.
Administració territorial de l'imperi
L'administració provincial romana es va crear quan la
Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament
a les illes mediterrànies.
A principis de cada any, les províncies eren repartides als
seus futurs governants per mitjà d'un sorteig o d'un nomenament. Sovint es
donaven les províncies on hi havia més problemes dels esperats (rebel·lions,
invasions bàrbares...) als cònsols, que tenien el més gran prestigi i més
experiència, mentre que la resta eren atribuïdes als pretors i propretors. La
distribució de les legions a les províncies també depenia del perill que hi
havia a cadascuna d'elles. Les províncies problemàtiques eren les més desitjades pels futurs
governadors. Els problemes comportaven guerra, i la guerra era una oportunitat
de saquejar ciutats, fer presoners per a vendre'ls com a esclaus i enriquir-se.
Territori sota domini de la República Romana a les darreries del període Republicà, 44 aC.
En aquest vídeo podem veure i escoltar, tot i que és en castellà, com va anar evolucionant els territoris de l'Imperi Romà.
Ací tenim més imatges dels territoris romans.
Mapa de l'Imperi Romà, amb les províncies, després del 120.
Divisió administrativa de l'imperi Romà durant el segle III
dC.
Divisió administrativa de l'imperi Romà durant el segle IV
dC, després de la mort de Teodosi I el Gran .
viernes, 24 de abril de 2015
La llengua dels romans
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica,
parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar
en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua
habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar
que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les
llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com
a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües
europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari
directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també
s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius.
El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de
l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui en dia, no hi ha
parlants nadius del llatí, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i
per això, no es pot considerar una llengua completament morta.
Pel que fa a l'escriptura dels romans, aquests escrivien molt diferent de nosaltres. Utilitzaven papirus i també tabletes de cera. Escrivien en tinta negra sobre el papirus i amb punxons sobre les tabletes. Aquestes podien ser de mel o de cera d'abella i després d'escriure s'havien d'allisar.
Ací podem veure el abecedari romà.
Dret romà
El dret romà era el resultat de les lleis, constitucions
imperials, edictes dels magistrats i respostes dels prudents i el costum.
La primera llei escrita a Roma va ser la Llei de les Dotze
Taules. És un text simple, en el qual s'empren expressions imperatives amb
rudesa.
Avui dia s'estudia a la universitat perquè constitueix una
introducció general i bàsica per a l'estudi del dret privat i explica l'origen
de moltes institucions que existeixen actualment.
El ciutadà romà, gaudia en la seva vida privada dels
següents drets:
- "Ius connubii": dret a contreure matrimoni
legal.
- "Ius commercii": dret a posseir béns, comprar,
vendre, etc.
- "Testamentifactio": capacitat de fer testament i
ser testimoni o beneficiari.
En l'ordre públic gaudia de:
- "Ius suffragii": dret a votar en les assemblees.
- "Ius honorum": dret a ser triat per a càrrecs
públics.
- "Ius prouocationis": dret a apel·lar a
l'assemblea del poble contra la sentència d'un magistrat.
Al principi només podien ser ciutadans romans els que
habitaven al territori urbà. Al segle I a.i.c. es va estendre la ciutadania
romana a tota Itàlia i l'emperador Caracalla va nomenar ciutadans a tots els
habitants de l'Imperi.
Els únics romans amb plenitud de drets eren els que reunien
aquestes condicions: ser lliure, ciutadà romà i no estar subjecte a cap altra
autoritat familiar, és a dir, els "paterfamilias".
La dona romana no gaudia del "ius suffragii" ni
del "ius honorum".
En època imperial les condicions de vida de l'esclau es van
suavitzar i van millorar, encara que no tenia personalitat jurídica, podia
realitzar negocis, però tot el que adquirís automàticament passava a ser
patrimoni del seu amo. No podia disposar de béns, solament d'uns estalvis,
"peculium", en gaudi, però no en propietat. No tenia dret al
matrimoni però les seves unions "contubernium" eren de caràcter
estable i monogámica.
Justicia romana
Ser advocat era l'únic camí per a fer carrera pública i
ascendir en l'administració de l'Estat. Al principi aquests no cobraven però
més avant es va considerar legal i raonable que un advocat rebés una quantitat
de diners pels serveis prestats.
Els "causadici" eren els que tenien la clientela
més pobra i rebien algun regal pels seus serveis.
Els delictes eren jutjats pels jutges, "duoviri",
però alguns delictes tenien jutges especials:
- "Duoviri perduellionis": per a la insurrecció.
- "Quaestores paricidii": per a l'assassinat.
- Tres "viri nocturni": qüestions relacionades amb
incendis nocturns, la policia de seguretat i la vigilància d'execucions.
La tortura només pot aplicar-se als esclaus i la detenció
preventiva era la norma general.
La pena cabdal era aplicable als delictes contemplats en la
llei i a qui alterés la pau pública.
Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura, als
lladres de "mieses" se'ls penjava i als incendiaris se'ls cremava
vius.
La tribuna del jutge
L'oci a la cultura romana
A les ciutats romanes hi havia diferents edificis que garantien l'oci dels seus habitants: el teatre, l'amfiteatre, el circ i les termes.
En aquest cas em centraré en el teatre i en el circ.
Pel que fa al teatre, al començament eren de fusta i desmuntables però a partir del s. I a. C. es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. Es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia per als espectadors, l'orquestra, on cantava i ballava la cor, i les construccions de l'escenari, una plataforma per a actuar els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors.
Aquest és un exemple de teatre romà.
Tatre romà de Sagunt.
En relació al circ romà cal dir que era un edifici que servia per a fer curses de cavalls i carros.
Era rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre i on podia haver de tot: temples, obeliscs, estàtues de dofins, etc. A cada extrem de l'Spina (balustrada) hi havia les "metae", pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros.
Ací podem veure les runes del circ romà de Tarragona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)